Un estudi publicat recentment per l’Oficina Nacional d’Investigació Econòmica (NBER per les seves sigles en anglès) alerta d’importants diferències en la productivitat assistencial en funció de quin professional –mèdic o infermer– atén els pacients que arriben a Urgències. Després d’analitzar dades de l’Administració de Salut de Veterans nord-americana, els autors del treball han conclòs que els infermers practicants obtenen “pitjors resultats” per als usuaris.
L’informe indica que, atès que la formació d’aquests és més reduïda i no tenen l’experiència mèdica dels facultatius i facultatives, la durada de l’ingrés hospitalari o del període de recuperació dels malalts augmenta en un 11% quan són atesos per personal infermer sense supervisió mèdica. Com que necessiten més temps per avaluar cada cas, hi ha endarreriments també durant l’atenció i el diagnòstic, ja que sovint han de consultar dubtes amb un metge o metgessa.
Tenint en compte aquesta situació que es viu als Estats Units, Metges de Catalunya (MC) demana a l’Administració que vinculi el rol competencial de cada professional sanitari al seu ofici per tal d’incrementar la productivitat i l’efectivitat del servei d’Urgències, evitant així situacions com aquesta. I és que l’estudi sostè que la presa de decisions del personal d’infermeria és “més pobre” i, per això, és més probable que demanin proves innecessàries per al pacient que només serveixen per endarrerir el procés assistencial i augmentar la despesa. De fet, l’informe manifesta que incrementen en un 7% el cost de l’atenció urgent, que es tradueix en uns 66 dòlars –60 euros– més per persona.
Precisament, el sindicat lluita per deixar clares les pràctiques pròpies de cada professió i, així, evitar situacions d’intrusisme, les quals en el sector sanitari es donen cada vegada amb més freqüència. En aquest sentit, MC recorda que en cap cas vol actuar en contra dels professionals d’infermeria, sinó que es limita a defensar el col·lectiu mèdic davant la promoció que sovint fa l’Administració de delegar tasques i procediments per tal d’intentar “amagar” la manca de personal facultatiu que hi ha als centres de salut catalans.
En comptes d’atribuir cada cop més tasques pròpies de la medicina a altres professionals sanitaris per tal d’intentar assumir la totalitat de la demanda assistencial sense incrementar costos, el Govern ha d’entendre que el que necessita la professió –i la ciutadania en general– és que se’n destinin més recursos. Així doncs, amb més personal facultatiu i unes millors condicions laborals, s’aconseguiria retenir més talent mèdic al territori, possibilitant oferir a la població un servei de salut productiu, òptim i de qualitat.
