Uns 2.200 facultatius dels hospitals públics de l'Institut Català de la Salut (ICS) -H. Arnau de Vilanova (Lleida), H. de Bellvitge (Barcelona), H. Germans Trias i Pujol (Badalona), H. Joan XXIII (Tarragona), H. Doctor Josep Trueta (Girona), H. Vall d'Hebron (Barcelona), H. Verge de la Cinta (Tortosa) i H. de Viladecans- estan cridats a la vaga de 24 hores que ha convocat el Sindicat de Metges de Catalunya (SMC-CESM), per al proper 7 de juny, per defensar un Estatut Marc específic del metge que promogui una millora de les condicions laborals i professionals del col·lectiu.
Davant la presentació de l'esborrany d'Estatut Marc de les professions sanitàries, elaborat pel Ministeri de Sanitat, en el qual no es reconeix l'especificitat del personal mèdic, el sindicat defensa una norma pròpia per al facultatiu que assumeixi els objectius següents:
- Una regulació de la jornada laboral i del règim de descans d'acord amb la normativa europea.
- Una carrera professional amb un sistema de promoció que primi l'esforç personal de formació del metge per mantenir i millorar la qualitat assistencial.
- Unes retribucions que es corresponguin amb la responsabilitat i la càrrega assistencial que suporta el metge.
El SMC-CESM adverteix que el facultatiu està "molt cremat" ja que, a la manca de recursos del sistema sanitari i a la consegüent sobrecàrrega assistencial, ara s'hi suma un esborrany d'Estatut Marc que es desentén de la professió mèdica i que anteposa els criteris econòmics per damunt dels assistencials.
La Llei General de Sanitat, promoguda pel Govern socialista l'any 1986, contempla el desenvolupament d'un Estatut Marc específic per a la professió mèdica. Aquest estatut ha d'establir unes normes mínimes sobre gestió de recursos humans per a tot el Sistema Nacional de la Salut, però, des d'aleshores, ni el Govern del PSOE, ni el Govern del PP ho han complert.
Quan la ministra de Sanitat, Celia Villalobos, s'hi ha posat a treballar el resultat no ha pogut ser més insatisfactori per al metge. Actualment, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (òrgan en què hi són representats el Ministeri de Sanitat i totes les comunitats autònomes) està utilitzant l'esborrany d'Estatut Marc com document base per a la regulació de les professions sanitàries, amb el vistiplau del Govern de la Generalitat de Catalunya. El sindicat critica que els diversos consellers de Sanitat estan més preocupats per analitzar si l'Estatut envairà competències autonòmiques que no pas per defensar els drets de cada col·lectiu.
Aplicació de la normativa europea que regula la jornada laboral i els descansos.
El SMC-CESM defensa un Estatut Marc específic per al personal mèdic que desenvolupi el contingut de la directiva europea 93/104 sobre la distribució de la jornada laboral i del règim de descans. Aquesta norma estableix, com a principis bàsics i en pro de la salut del treballador, el dret a:
- Que la durada mitjana del seu temps de treball no superi les 40 hores setmanals. El metge d’hospital de Catalunya té, actualment, una jornada laboral de 40 hores setmanals, a les quals s’ha d’afegir les hores (obligatòries) de guàrdia (una mitjana de 23 hores setmanals).
- Que se’l garanteixi el dret individual a realitzar una jornada superior a les 40 hores setmanals. El metge d’hospital de Catalunya està «obligat» a fer una jornada molt superior a les 40 hores ja que, per necessitats de servei, ha de fer guàrdies. Paradoxalment, la retribució d’una hora de guàrdia és inferior a la d’una hora ordinària de treball. En aquest sentit, el SMC-CESM reclama, com a mínim, que l’hora de guàrdia tingui la mateixa compensació econòmica que l’hora de treball normal.
- Que se’l garanteixi el dret a gaudir, per cada període de 7 dies, d’un descans mínim ininterromput de 24 hores, a les quals s’afegiran les 11 hores de descans diari. Molts metges que fan una guàrdia nocturna, a l’endemà han de passar consulta o operar a quiròfan, sense que hagin gaudit d’un descans. Això significa que, en moltes ocasions, el facultatiu treballa més de 24 hores seguides [jornada ordinària + guàrdia nocturna (el primer dia) + jornada ordinària (a l’endemà)], amb l’evident risc que comporta per a la prestació d’una correcta assistència sanitària.
Establiment d’una carrera professional. El SMC-CESM defensa l’establiment d’una carrera professional per al metge, dins d’un Estatut Marc específic per al facultatiu. Aquest sistema d’ascensos i de promoció, inexistent actualment, s'ha de vincular, no pas al lloc de treball que ocupa, sinó als mèrits, a la capacitat, a l’activitat assistencial, a la investigació i a la formació continuada que desenvolupa el metge en el decurs de la seva trajectòria laboral. Aquesta carrera professional ha de ser:
- Universal (per a tots els metges del Sistema Nacional de la Salut).
- Equitativa (igualtat d’oportunitats en l’accés i en les condicions de desenvolupament de la carrera professional per a tots els metges).
- Objectivada (amb una baremació objectiva perquè els criteris d’avaluació estiguin clarament establerts).
- Acreditada (per un organisme extern reconegut).
- Retribuïda (segons els diversos nivells que tingui establerts la carrera).
Salaris que es corresponguin amb la responsabilitat i la càrrega assistencial que suporta el metge. L’Estatut Marc específic per al personal mèdic ha d’assumir que el facultatiu està mal retribuït i que és necessari que el seu salari es correspongui amb la seva especial responsabilitat, amb els llargs anys de formació i especialització i amb la càrrega assistencial que suporta. Les retribucions del metge de Catalunya, i també les dels companys de la resta de l’Estat, són de les més baixes de la Unió Europea, però en canvi disposem d’un dels millors sistemes sanitaris del món.
A Catalunya, el salari mitjà d’un metge d’hospital és de 36.000 euros anuals. Només a Grècia els salaris són lleugerament inferiors mentre que a països com Portugal, Itàlia, França, Bèlgica, Alemanya o el Regne Unit aquesta mitjana supera amb escreix el doble de les percepcions de la sanitat pública catalana. A més, les retribucions del metge de Catalunya són les que tenen una menor evolució des de que el facultatiu comença a exercir la seva professió fins que es jubila, si es compara amb els països del nostre entorn.
