Com a organització sindical professional que defensa els drets dels facultatius, molt sovint hem hagut d’escoltar per part dels sindicats anomenats 'de classe' que som uns privilegiats. Uns privilegiats, diuen, per tenir uns sous que són una mica més alts que els d’altres col·lectius sanitaris, encara que la realitat sigui que, dins de la nostra categoria professional, a diferència de les altres, les retribucions són notablement inferiors a la mitjana espanyola i europea. Uns sous que obtenim per exercir una de les professions amb més alt grau de pressió i responsabilitat. Una professió a la qual arribem després d’una dècada d’estudis, temps durant el qual altres professions amb menys requeriments formatius se situen al mercat laboral amb titulacions addicionals i plaça en propietat.
Aquest suposat privilegi també ha fet que durant anys les reivindicacions laborals del col·lectiu mèdic, canalitzades a través de Metges de Catalunya (MC), fossin tractades com a menors o menys rellevants que les d’altres organitzacions. Com si els metges, pel sol fet de ser-ho, tinguessin menys dret a la defensa sindical. Sortosament, els temps estan canviant i també ho estan fent els estereotips i els prejudicis.
Gràcies a la confiança creixent dels facultatius en el seu sindicat de referència, MC ha pogut repetir els resultats que el situen com l’organització majoritària de la sanitat pública catalana. Una posició de lideratge, però, que no troba el seu reflex en la consideració que des de l’Administració es té del sindicat mèdic. Tant la Generalitat com el govern central continuen considerant a CCOO i UGT com els dos sindicats "més representatius" i, arran d’aquesta consideració, que constitueix gairebé un títol nobiliari, els continuen afavorint amb prebendes, subvencions i, aquest cop sí, privilegis que situen a la resta d’organitzacions en una posició de discriminació.
El darrer exemple d’aquest tracte de favor el trobem en el Pacte sobre Drets Sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, signat el 29 de juny de 2015. Aquest acord defineix el nombre d’alliberaments de caràcter institucional i el crèdit d’hores mensuals a disposició de les organitzacions per a l’exercici del dret de representació per part dels delegats sindicals. En virtut de la seva condició de forces majoritàries, CCOO i UGT obtenen 61 d’un total de 92 llicències institucionals. La resta (31) es reparteixen entre cinc sindicats, entre els quals MC, a qui corresponen només dos alliberats, tot i que amb idèntics resultats electorals abans tingués dret a cinc llicències.
Aquest afavoriment és impropi i desproporcionat, ja que és més que qüestionable que la força de CCOO i UGT en qualsevol àmbit de l’Administració sigui tan majoritària. Sense anar més lluny, en l’àmbit sanitari totes dues es veuen clarament superades per MC i en determinats llocs ni tan sols ocupen la segona i la tercera plaça en les eleccions sindicals.
No obstant això, ambdues organitzacions disposen de més representants dels que els hi correspondrien pels resultats electorals obtinguts. Un cas escandalós es dóna a la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat de l’Institut Català de la Salut (ICS), on CCOO i UGT, tot i no ser els sindicats majoritaris, reben "perquè sí" un representant més que les altres organitzacions. Que dels 15 components de la Mesa, els electors en triïn 13 i es reservi un per a cadascun d’aquests sindicats, siguin quins siguin els resultats que obtinguin, no és altra cosa que una tupinada.
I les prebendes no arriben només en forma d’alliberats o en la quantitat de cadires als òrgans de negociació, CCOO i UGT són els sindicats que reben més aportacions econòmiques de la Generalitat (1,6 i 1,4 milions d’euros, respectivament, l’any 2014), mentre que MC rep 0 euros de subvenció pública, una política d’ajudes que es repeteix any rere any.
És hora de començar a trencar els esquemes i les estructures polítiques, empresarials i sindicals definides en la transició, que han estat valides durant el període de consolidació democràtica, però que reclamen una reforma per adaptar-se als nous temps i introduir els valors del nou contracte social (transparència, participació, igualtat...). Qualsevol distribució de drets, repartiment de subvencions, representativitat en les meses de negociació i en els òrgans de participació que no es faci estrictament en funció dels resultats electorals és, avui dia, totalment inadmissible per antidemocràtica.
