L’onada de revoltes ciutadanes que exigeixen un canvi de paradigma i una nova manera de fer política està cristal·litzant sota un crit unànime: indignació! Els metges i les metgesses no hem quedat al marge d’aquest enuig. Les bates blanques hem estat les primeres en sortir al carrer per protestar contra unes retallades injustes i indiscriminades que amenacen el sistema sanitari públic.
La situació és preocupant. Els governs s’han atrevit a decidir el futur del nostre esforç per desmembrar una xarxa assistencial pública que, en les darreres dècades, s’ha sostingut gràcies al professionalisme del personal sanitari. Els facultatius, amb el fonendoscopi a la mà, hem hagut de lluitar contra un infrafinançament crònic que ha fet i fa trontollar la sostenibilitat del sistema.
Tenim la força del coneixement mèdic, la confiança dels nostres pacients i una formació excel·lent que, combinada amb les noves tecnologies i els protocols de medicina, ens permeten assolir taxes de morbimortalitat molt baixes i a un cost irrisori, tal com ho demostren les comparatives internacionals amb altres sistemes de salut.
Amb tot, no ens deixen aportar el nostre ADN mèdic al model per millorar-ne la gestió. Ens veten la participació en els òrgans de govern i silencien la nostra veu fins a construir un mur d’incompetència gerencial.
Ara, per acabar-ho d’adobar, arriben els expedients de regulació d’ocupació (ERO) als centres de salut. És el darrer capítol de la proletarització del metge i no ho podem consentir.
Indignem-nos, però més. Molt més.
