Lleonart: "El problema que té Salut és que ni tan sols pot fer un pla de xoc per reduir les llistes d’espera"

Increment de les llistes d'espera

Era un secret a veus i les dades comencen a fer-ho evident. Les llistes d’espera sanitàries estan creixent i, el que és pitjor, no sembla que hagin de deixar de fer-ho a curt termini. Segons les dades del Servei Català de la Salut (CatSalut), aquest mes d’agost hi havia 149.351 persones a l’espera d’una intervenció quirúrgica amb termini de referència. El temps mitjà que esperen els pacients fins que són intervinguts és de 182 dies. Fa un any, al setembre de 2021, hi havia 129.922 persones pendents d’una operació que esperaven 184 dies de mitjana. Si s’observen les dades d’algunes intervencions més crítiques, com les relacionades amb processos oncològics, també s’ha produït un increment preocupant. A l’agost d’enguany hi havia 2.219 pacients a l’espera d’una operació, amb 24 dies de demora mitjana. En canvi, un any enrere, eren 1.885 els pacients pendents d’intervenció per extirpar un tumor maligne, amb 19 dies d’espera fins a l’entrada al quiròfan.

El Departament de Salut reconeix l’increment de les llistes d’espera i el situa en un 18% per a les cirurgies generals i un 8% per a les proves diagnòstiques. L’explicació, assegura la conselleria, és la recuperació de l’activitat després de l’aturada que va suposar la pandèmia. El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, hi coincideix en part, però alhora recorda que les llistes d’espera "són un problema crònic al sistema sanitari català" i no estrictament lligat als efectes del coronavirus.

Els retards diagnòstics provocats per la priorització de l’atenció a la COVID està provocant que la detecció de les malalties es realitzi en fases més agudes i en estadis més avançats, segons Lleonart. Una observació que corrobora Blanca Martínez, farmacòloga de l’Hospital Josep Trueta de Girona i delegada de MC. La pèrdua del cribratge durant la pandèmia està fent aflorar tumors en fase avançada i avisa que, tot i l’agilitat dels circuits de detecció i tractament dels càncers, els processos "s’estan alentint cada vegada més".

El secretari general del sindicat mèdic es mostra pessimista respecte a les possibilitats que té Salut per mitigar les llistes d’espera. "L’única forma d’activar un pla de xoc és maltractar encara més els professionals del sistema. No poden incorporar més metges perquè no tenen capacitat d’atracció. Per incrementar la productivitat, l’únic que poden fer és que els sanitaris treballin més del que ja ho fan”, assegura. Per aquest motiu la conselleria “ni tan sols es planteja presentar aquest pla de xoc".

Última oportunitat
Rere el conflicte de les esperes quirúrgiques s’hi amaguen els mateixos problemes que estan constrenyent el sistema: la falta de metges, la sobrecàrrega de treball i unes condicions professionals, laborals i retributives que repelen els facultatius i dificulten el reforç i el relleu generacional de les plantilles.

En aquest sentit, el recent canvi de conseller de Salut suposa per a MC una "ultima oportunitat" per redreçar la situació de la sanitat pública i evitar l’inici d’un període de conflictivitat. “El conseller Manel Balcells és un profund coneixedor del sistema i no pot defugir la seva responsabilitat”, afirma Lleonart. Les negociacions obertes amb els representants dels treballadors, tant a l’Institut Català de la Salut (ICS) com a la xarxa sanitària concertada, ofereixen al conseller la possibilitat d'"incidir" per millorar les condicions de treball del personal facultatiu i recuperar la capacitat d’atracció i retenció del talent mèdic.

Així mateix, el responsable sindical reclama que Salut "prengui les regnes de la planificació" davant la jubilació de milers de metges i metgesses en els propers cinc anys. "El departament ha de saber quants facultatius treballen al sistema públic i concertat, quants es necessitaran i on es necessitaran".

Si l’administració sanitària no pren mesures, "la sanitat pública se seguirà descapitalitzant i perdent qualitat", amb el risc de convertir-se en una "sanitat de beneficència" mentre es produeix un transvasament de pacients i professionals cap a la sanitat privada, adverteix Lleonart.