La Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut (SNS) ha assolit recentment un acord que determina una sèrie de criteris per a identificar places de difícil cobertura, així com incentius que busquen atraure i retenir professionals en aquests llocs de treball. Tot i que aquest està destinat a l’àmbit de l’atenció primària, el document manifesta que es fa extensible a tots els àmbits d’atenció sanitària pública.
Davant d’aquesta decisió, en la que han participat el govern espanyol i els consellers competents en matèria de salut de les comunitats autònomes de l’Estat, Metges de Catalunya (MC) celebra que es reconegui la situació de manca de personal, sobretot en zones rurals o allunyades dels principals nuclis urbans, i que es prenguin mesures per a intentar revertir-la.
De fet, introduir una compensació per la prestació de serveis assistencials de difícil cobertura era una de les lluites i peticions del sindicat mèdic en les negociacions del III Acord laboral de l’Institut Català de la Salut (ICS), de manera que l’acord assolit pel SNS demostra que, tal i com planteja MC, s’ha de recompensar el personal facultatiu que cobreixi aquests llocs de treball. A més, aquesta decisió s’aplicarà no només a l’ICS sinó també a la xarxa sanitària concertada.
Tot i que cada any es graduen uns 7.000 nous metges i metgesses a Espanya, les males condicions laborals i retributives dels sistemes públics de salut fan que moltes especialitats i localitzacions siguin deficitàries i, en conseqüència, pateixin problemes de cobertura. Per això, aquestes requereixen unes condicions laborals específiques que les facin més atractives, sense deixar de millorar també les de la resta d’àmbits que, tot i no ser deficitaris actualment, podrien acabar sent-ho en breu per una mala política de recursos humans.
Per tant, amb l’objectiu de resoldre el problema i garantir que aquestes places quedin cobertes, s’ha establert un total de 13 criteris dels quals s’han de complir al menys tres, podent aplicar dos d’addicionals específics de cada comunitat autònoma, perquè es considerin llocs de treball de difícil cobertura. Entre aquests es troben el torn de tarda, atendre a més de 35 pacients per dia, que la distància o temps de desplaçament des del centre de salut fins l’hospital de referència superi els 70 kilòmetres o 40 minuts i que hi hagi més d’un 25% de vacants en la categoria, entre d’altres.
Així doncs, quan es compleixin tres o més criteris, es podran aplicar al menys quatre de les 10 mesures incentives, econòmiques i no econòmiques, establertes per a atraure i retenir el personal. Un complement retributiu específic periòdic, facilitar l’accés o proporcionar una ajuda econòmica per al desplaçament o l’habitatge, una millora en la carrera professional i flexibilitzar la jornada o l’horari de treball són algunes de les recompenses, les quals podran aplicar-se tant a la categoria, com al centre o l’equip multidisciplinari i no només al professional que ocupa el lloc de difícil cobertura.
