Metges de Catalunya (MC) reitera que cal augmentar significativament la plantilla facultativa de la xarxa sanitària pública no només per poder atendre en condicions òptimes la demanda diària, sinó també per poder cobrir com cal l’assistència de les residències geriàtriques, amb perfils clínics cada vegada més complexos atès que les persones que hi ingressen ho fan a una edat més avançada i amb una salut molt més fràgil.
Segons dades de l’Associació Professional Catalana de Directors/res de Centres i Serveis d'Atenció a la Dependència (ASCAD) recollides per Crónica Global, l’esperança de vida en les residències catalanes ha caigut en picat en la darrera dècada: dels cinc anys de mitjana a menys d’un any i mig, des del moment de l’ingrés. Aquesta entitat atribueix la davallada a un major suport a la dependència, com l’atenció domiciliària per a les persones grans, que fa que l’accés a la residència s’endarrereixi i l’individu entri amb un major grau de deteriorament –gairebé el 89% de les persones que vivien en residències catalanes el 2019 es classificaven en les categories de màxima complexitat clínica i d’alt risc.
Això fa que els requeriments de l’assistència en l’àmbit residencial siguin molt més alts i que la ràtio d’un metge o metgessa per cada 450 residents que fixava sobre el paper –a la pràctica no s’ha complert– el pla de contingència per protegir les residències aprovat pel Govern l’estiu de 2020, en plena pandèmia de COVID-19, sigui completament insuficient. Fins i tot, el mateix director estratègic d’Atenció Primària del Departament de Salut, Rafa Ruiz, reconeixia a Nació Digital que la ràtio ideal s’hauria de situar en els 100 residents per professional facultatiu.
Davant d’aquest escenari, MC reclama a l’Administració que es consensuï i es desplegui d’una vegada per totes un model d’atenció integrada social i sanitària, que salvaguardi la transversalitat, la continuïtat assistencial i el seguiment clínic efectiu de les persones residents, i, alhora, garanteixi una plantilla de professionals adequada a la cartera de serveis. Només així, assegura, es podrà abordar d’una manera correcta l’atenció a la cronicitat també dins les residències, sobretot tenint en compte l’envelliment progressiu de la població: d’aquí a 15 anys, les persones més grans de 65 anys seran el 24,7% de la ciutadania a Catalunya –el 2022 representaven el 19,3%– i en tres dècades seran el 29%, segons la projecció de l’evolució demogràfica en un escenari mitjà de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Reptes sociosanitaris
El sindicat va demanar a finals de l’any passat a les autoritats sanitàries més inversió en salut per poder garantir la qualitat de vida a les persones de més edat i poder atendre-les convenientment en situacions de malalties avançades, i en el procés de final de vida. En aquest sentit, exigia un “salt qualitatiu” en el pressupost sanitari també per poder protegir la corba d’envelliment que s’albira a curt termini i disposar de més recursos per a l’assistència, la investigació, la formació i la docència sanitària, així com per a l’abordatge de patologies emergents derivades del canvi climàtic o la pobresa.
