El delegat sindical i representant de Metges de Catalunya (MC) a la taula participativa de la reforma horària, David Arribas, ha assenyalat aquest diumenge que l’actual pandèmia de la COVID-19 i la seva excepcionalitat poden ser una bona oportunitat per impulsar uns horaris més racionals i posar fi a les jornades laborals excessivament llargues.
En unes declaracions al diari Ara, Arribas ha afirmat que “canviar els nostres horaris és tan important com la lluita contra l’obesitat, el tabac o la contaminació” i ha destacat que la pandèmia està ajudant a conscienciar la ciutadania sobre l’ús que fa del temps. “Hem descobert que la feina ens marcava el dia de manera molt rígida i antinatural i que perdíem un munt d’hores amb pauses molt llargues com la del dinar o amb desplaçaments”, ha explicat.
El confinament també ha permès descobrir, segons Arribas, que “hi ha vida més enllà de la feina” i que si les persones s’organitzen millor el seu temps “ens queden més hores per a nosaltres, per a la família i per fer el que vulguem”. S’ha mostrat convençut que una reforma horària que ens acostés a la resta del món “comportaria una gran millora en salut pública”, i no només pel que fa a patologies com la diabetis, el sobrepès o la hipertensió, que estan relacionades amb la falta de son, “sinó també en salut mental, ja que amb uns horaris més racionals tindríem més temps per a nosaltres i per als altres, cosa que faria augmentar el benestar”.
En aquest sentit, aquest dimarts ha reiterat a COPE Catalunya que cal aprofitar la pandèmia per “intentar controlar els temps de la nostra vida d’una forma diferent”. Així, ha demanat deixar enrere els horaris laborals maratonians i substituir-los per uns més saludables. “Hem de pensar que el fet de no poder controlar la nostra quotidianitat ens fa entrar en unes rutines que moltes vegades són perjudicials per a la nostra salut”.
Arribas ha reconegut que un dels obstacles amb els quals topa la reforma horària és la reticència de moltes empreses a racionalitzar les jornades de treball per por a perdre productivitat, però ha rebatut aquest argument amb l’exemple dels Països Baixos: “En indrets on s’aplica la reforma horària com Holanda, amb una jornada laboral setmanal inferior a les 30 hores, s’ha demostrat que la productivitat és molt més elevada”. Amb tot, ha defensat “produir benestar en nosaltres mateixos”, en lloc de produir només béns i productes per a altri.
Pacte per a la Reforma Horària
MC va signar el juliol de 2017 el seu compromís amb el Pacte per a la Reforma Horària, a fi d’assolir uns horaris saludables a la xarxa sanitària que revertissin no tan sols en la salut de la població en general, sinó també en la dels professionals sanitaris sota la premissa de “cuidar els cuidadors”.
Un any més tard, al 2018, el sindicat i la Iniciativa per a la Reforma Horària van organitzar conjuntament una jornada al voltant dels efectes sobre la salut dels horaris vitals i laborals a Catalunya, en el marc del programa d’activitats de la Setmana dels Horaris. En aquest acte, la consellera de Salut, Alba Vergés, es va comprometre a fer un estudi dels horaris dels professionals sanitaris i a iniciar una prova pilot per aplicar mesures de reforma horària en els centres de salut.
Prèviament, l’organització ja havia reclamat a l’Institut Català de la Salut (ICS) que s’alineés amb el Govern en el projecte d’implantació d’horaris europeus i també s’havia adreçat als membres de la ponència conjunta creada al Parlament per avançar cap a una llei de la reforma horària, per remetre’ls la consideració que la jornada laboral continuada i concentrada durant el matí era la més “favorable” per al sistema públic de salut.
