La crisi econòmica que va esclatar el 2008 ha generat una reacció gairebé psicòtica sobre la necessitat d’estalviar. Després de convence’ns que havíem viscut “per sobre de les nostres possibilitats” ens van imposar el dogma de l’austeritat. L’estalvi, les retallades i la contenció de la despesa són des de fa uns anys els valors suprems de de la gestió política. I la sanitat no només no ha quedat al marge d’aquesta ‘doctrina del shock’ sinó que ha estat una de les seves puntes de llança.
Reduccions salarials i de plantilla, tancaments de llits i quiròfans, limitacions a l’accessibilitat, copagaments... totes les mesures que s’han pres en l’àmbit de la salut des que es va produir el sisme econòmic han respost a la (il·)lògica de l’estalvi sense límits. La solució per, com deien, “fer sostenible l’estat del benestar” ha estat implantar una medicina low cost. Dins d’aquest paradigma, els metges són assenyalats pels seus sous suposadament elevats, tot i que en realitat són els pitjor pagats d’Europa, i s’han convertit en un factor a restar sistemàticament de la matriu de la despesa.
Però és molt arriscat retallar el nombre de facultatius en un país que en pocs anys ha passat del 10è al 16è lloc del món en proporció de metges per cada 10.000 habitants, que ha estat alertat per la OMS per la insuficiència de personal sanitari per poder atendre la futura demanda d'assistència i que veurà com en poc més d’una dècada es jubila una part important de l’actual cos mèdic. Davant d’això, la solució que han trobat és l’“empoderament” del personal d’infermeria per aconseguir una disminució progressiva i menys traumàtica de la plantilla mèdica.
Des de l’any 2008, la transferència de competències mèdiques als infermers i infermeres ha anat creixent i només s’ha pogut alentir gràcies a les protestes de Metges de Catalunya (MC) i dels col·legis professionals. Primer va ser el document sobre la gestió infermera de la demanda en l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS). La proposta es va trobar amb l’oposició del sindicat però també de la pròpia assessoria jurídica de l’entitat que titllava d’“il·legal” la pràctica de la delegació de sol·licituds de proves diagnòstiques i la prescripció de medicaments subjectes a recepta mèdica per part del personal d’infermeria.
I és que, amb la llei a la mà, només el metge pot fer de metge. És a dir, és l’únic professional capacitat legalment per certificar l’estat de salut d'una persona i l’únic competent per efectuar un diagnòstic mèdic. Les competències professionals i la forma com es coordinen els equips sanitaris es troben perfectament definides a la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS).
No obstant això, les iniciatives per traspassar les funcions dels facultatius a altres professionals han continuat i segueixen ben presents avui dia, ja siguin projectes exclusius de l’àmbit català o regulats a nivell estatal. Així, a Catalunya ens trobem amb la “Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries”, elaborada per l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que permet als infermers diagnosticar i tractar mèdicament els pacients de forma autònoma en les ambulàncies. Mentre que el govern espanyol ha estat a punt d’aprovar un projecte de reial decret sobre prescripció infermera que, gràcies a la mobilització dels facultatius, s’ha pogut modificar perquè la indicació de medicaments amb recepta continuï en mans dels metges.
El darrer intent l’ha tornat a protagonitzar l’ICS amb la distribució entre els Equips d’Atenció Primària (EAP) d’una document de millora de la representació dels àmbits de responsabilitat infermera en el sistema d’informació assistencial d’Atenció Primària i Comunitària (e-CAP). Novament un pla d’actuació per ampliar les atribucions infermeres en el terreny de la prescripció, la incapacitat laboral transitòria (IT), el tractament anticoagulant oral (TAO), les derivacions, l’analítica i els trasllats sanitaris. I novament amb MC defensant els drets professionals dels facultatius i subratllant les il·legalitats de la mesura.
El personal d’infermeria té el seu legítim dret al progrés professional. Els metges coneixem de prop el seu treball i som els primers en valorar i reconèixer les seves capacitats i l’excel·lència en l’exercici de les seves funcions. Defensem el treball en equip, la coordinació i la col·laboració estreta entre tots els professionals responsables de prestar una assistència sanitària de qualitat i alhora defensem les competències naturals de cada professió. La protecció de les atribucions dels facultatius és un exercici de respecte a l’esforç formatiu i un acte conseqüent amb la responsabilitat lliurement assumida pel col·lectiu mèdic, a més d’una reclamació del compliment de la legalitat vigent.
