El passat divendres 21 d’octubre, la direcció de Metges de Catalunya (MC) es va reunir amb representants de la direcció de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) amb l’objectiu d’abordar la complexa situació en què es troba la professió i les principals necessitats del col·lectiu mèdic. Ambdues entitats comparteixen la preocupació per la precarització de la feina de fer de metge o metgessa, així com per les elevades càrregues de treball, l’excés d’hores treballades, la mala retribució del personal facultatiu i la impossibilitat de conciliar la vida laboral amb la personal i familiar.
D’altra banda, MC i la CESM van manifestar la seva inquietud per l’intrusisme professional, cada cop més present i promogut de forma estructural pels diferents gestors i organismes públics. “No entenem que es posi en risc la seguretat clínica dels pacients i que es tensionin les agendes amb imposicions de mentoria o finalització de tasques no avaluades per professionals mèdics”, denuncia el sindicat. En aquesta línia, ambdues organitzacions estan d’acord en intentar aconseguir fer un front comú amb els col·legis de metges per denunciar aquestes pràctiques, atès que la resposta dels mateixos ha estat desigual.
Així mateix, durant la trobada es va dialogar sobre el repte de les jubilacions anticipades i les condicions retributives de les mateixes, les quals no contemplen les jornades treballades més enllà de l’ordinària, de manera que hi ha una gran quantitat d’hores de feina que no repercuteixen en la pensió que gaudiran. A més, les entitats aposten per recompensar de forma rellevant les prolongacions de la vida laboral d’alguns professionals que, davant la manca de facultatius i facultatives, es brinden a seguir exercint.
El darrer tema tractat en aquesta reunió que cal destacar és el de les males condicions laborals, retributives i d’exercici dels professionals que treballen al sistema sanitari públic. Tant MC com la CESM entenen que la solució a aquesta problemàtica ha de passar per la millora de les condicions de treball, tornant a fer atractiva la feina dels metges i metgesses en la sanitat pública i recuperant aquells que han marxat a exercir a l’estranger, a la medicina privada o que han decidit deixar la professió.
Finalment, les dues organitzacions s’han emplaçat a celebrar noves reunions properes per establir lluites compartides en tots aquells problemes de la professió mèdica que entenguin que han de ser abordats de forma global i conjunta.
