De totes les conseqüències derivades de les retallades sanitàries, la més evident i la que més pateixen els ciutadans és l’increment exponencial de les llistes d’espera per accedir a una intervenció quirúrgica programada. Vam començar el 2014 amb més de 181.000 persones a Catalunya esperant per ser operades, gairebé 30.000 més que l’any 2010. D’ençà del primer pressupost retallat, el de 2011, les llistes creixen a un ritme de més 9.000 pacients per any. Ens trobem davant un problema de primer ordre en el qual no valen els draps freds.
Però la situació és encara pitjor si es té en compte que les dades oficials maquillen la realitat de manera que permeten presentar unes xifres de pacients en espera menors a les reals. La picaresca i les mitges veritats son pràctiques comuns i formen part del criteri de càlcul que, entre altres coses, obvia l’existència de la llista d’espera per entrar a la llista d’espera.
Les llistes d’espera són presents a tots els sistemes públics de salut, això ho sap tothom, però les xifres de demora actual són totalment inadmissibles. Així ho entén també el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha advertit que el 30% de les reclamacions d’usuaris que va rebre Salut al llarg de 2013 estaven relacionades amb les llistes d'espera. El síndic demana que s'adoptin mesures per evitar que se superin els temps màxims per als 14 procediments quirúrgics garantits.
L’infrafinançament de la sanitat catalana –molt per sota de la mitjana europea i estatal- és secular i ha provocat una acumulació d’activitat quirúrgica no realitzada que ha esdevingut estructural. Deixar de fer ha estat una estratègia reiterada per evitar incrementar el dèficit en un sistema sanitari que rep menys del que necessita des de les primeres transferències en matèria de sanitat. Fins i tot en l’any que Salut va gaudir del millor pressupost de la historia de la Generalitat (2010) ja existien 150.000 malalts en llista d’espera. La retallada del 16% del pressupost sanitari en els últims quatre anys ha agreujat el problema fins a extrems inacceptables.
Els recursos de què disposa actualment la sanitat catalana, 1.095 euros per càpita, descriuen un panorama d’insuficiència assistencial que professionals, polítics i societat en general hauríem de reconèixer com incapaç d’assolir un nivell d’activitat que cobreixi la demanda sanitària real. Qualsevol plantejament de solució efectiva passa per aportar més recursos al sistema.
Mentre Salut i el Govern de la Generalitat continuïn dissenyant plans de xoc per eixugar les llistes d’espera sense incrementar el finançament global de la sanitat pública, els efectes seran efímers, transitoris i suposaran poca cosa més que un transvasament de recursos d’acord amb noves prioritzacions. La despesa, els temps de quiròfan i llits invertits en aquestes noves prioritats es detrauran d’altres indicacions igualment necessàries.
Per solucionar la crisi de les llistes d’espera quirúrgiques cal aportar més recursos al sistema. Així doncs, el Govern ha d’injectar recursos econòmics de forma immediata i obrir tots els quiròfans i llits hospitalaris que es troben tancats com a mesura d’estalvi.
A més, cal trencar la paradoxa incomprensible que mentre es restringeix l’ús dels recursos públics, la pròpia Administració contracti activitat quirúrgica a la sanitat privada per resoldre les llistes d’espera generades per aquest mètode d’estalvi. S’ha d’exigir a Salut que dirigeixi els recursos destinats a contractar activitat privada a reobrir els serveis tancats.
En paral·lel, s’ha de revisar de dalt a baix el model d’accés a les intervencions quirúrgiques programades de manera que se situï el criteri clínic i social per sobre de qualsevol altre factor a l’hora de decidir la priorització de les operacions i el temps màxim que un pacient pot esperar. Cal denunciar amb valentia fórmules arcaiques de priorització, sense cap fonament mèdic, com l’existència de 14 procediments amb temps de garantia que obliguen a fer passar al davant la fimosi, encara que siguin per motius religiosos, sobre intervencions més necessàries i transcendents per a la qualitat de vida de les persones.
Finalment, cal posar fi a la picaresca i a la creativitat estadística i definir paràmetres inequívocs d’avaluació com el temps mig d’espera per rebre l’alta quirúrgica o el total de pacients en llista de totes les especialitats. Tots els pacients s’han de comptabilitzar des d’un registre únic i centralitzat al qual s’accedeix des del mateix moment en què l’especialista fa la indicació quirúrgica pertinent. I cal que el pacient estigui en tot moment informat de la seva situació a la llista.
