A finals de 2016, prop de 165.000 persones estaven en llista d'espera quirúrgica, un 5% més que l'any anterior. Malgrat aquest augment, el temps d'espera s'ha reduït i això és un avenç notable que, en cas de mantenir-se durant els pròxims anys, acabarà comportant una reducció de les demores fins a un punt raonable. Si ens fixem en les consultes a l’especialista, la llista s'ha escurçat un 19% i el temps d'espera ha passat de 163 a 152 dies, un 7% menys.
Respecte a l'espera per a les proves diagnòstiques, el nombre de pacients ha baixat un 7%, però el temps d'espera ha augmentat de 71 a 85 dies, un 20% més. De l'anàlisi d'aquestes dades, que hem de donar per bones tot i les queixes de falta de fiabilitat i transparència que fa gent coneixedora del tema, es pot concloure que el més important no és la quantitat de persones en llista d'espera, sinó el temps que algú s'ha d'esperar una vegada feta la petició de la prova diagnòstica, la visita per a l'especialista i, finalment, la indicació quirúrgica. Així doncs, és en les proves diagnòstiques on tenim el coll d'ampolla, perquè malgrat que el nombre de pacients ha disminuït, el temps d'espera s'ha allargat.
Segons el Departament de Salut, els objectius per a enguany són la reducció en un 50% del temps d'espera per a les proves diagnòstiques i les visites a l'especialista i la disminució d'un 10% del nombre de pacients que esperen una intervenció quirúrgica. Vista l'evolució de 2016 i tenint en compte que el pressupost destinat a assolir aquestes metes serà de 57 milions d'euros, cal pensar que, com a mínim, la tendència a millorar el temps d'espera seguirà el mateix camí. El punt fosc, negatiu es miri com es miri, és que un 25% (11 milions) prové de l'amputació del ja escàs i raquític pressupost per a investigació. Val a dir que amb aquesta política amputem el futur, el progrés, la il·lusió i l'estímul per als joves investigadors formats al país, que encara es veuran més empesos a buscar terres més assenyades, més acollidores, i amb més visió de futur.
En aquest cas, mala peça al teler per al conseller de Salut, Antoni Comín. Si preserva o augmenta el pressupost per a investigació, posa en perill la totalment necessària reducció de les llistes d’espera i si el disminueix, com ha decidit fer, mutila l’avenir de molts joves amb talent, escapçant el progrés de coneixement que qualsevol país ha de conrear amb cura. Té alguna solució aquest atzucac? Sí, tot és una qüestió de pressupost. Amb un augment del 7,5% del pressupost global de la Generalitat, no hagués estat raonable que a Salut li correspongués com a mínim el mateix percentatge d’increment? Amb aquests diners de més, legítims en un Govern que s’afanya a assenyalar la seva gran sensibilitat social, el problema estaria resolt, almenys en gran part, i s’hauria agafat la direcció correcta per als anys vinents. Però el conseller no ho ha aconseguit. Caldria convèncer-lo, perquè, en cas contrari, la sanitat pública mantindrà l’actual deteriorament que acabarà instal·lant-se com a part estructural del sistema.
