Metges de Catalunya (MC) llança un missatge directe al personal facultatiu amb responsabilitats directives i de gestió, a qui recorda que l’actualització i revisió del Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), vigent des del 5 de febrer passat, els obliga a “vetllar perquè els professionals sanitaris treballin en les millors condicions possibles, i perquè els centres i dispositius sanitaris on treballen disposin dels recursos humans i materials que els permetin una assistència adient”.
Així ho especifica la norma 98 del codi, inclosa en el capítol dedicat a l’exercici de la medicina en les institucions, que com la resta dels principis de l’articulat –139 en total– són d’“obligat compliment per a la recta conducta que el metge ha d’observar en l’exercici de la seva activitat professional, en la relació amb els malalts, amb la societat, amb altres professionals de la salut i entre els mateixos metges”, segons s’assenyala en el preàmbul del document refós.
El sindicat fa aquesta advertència després que hagi esclatat un nou focus de protesta per denunciar la manca de personal i la sobrecàrrega de feina que pateixen els professionals sanitaris, en aquest cas del Complex Assistencial en Salut Mental Benito Menni (Sant Boi de Llobregat), que se suma a les últimes mobilitzacions protagonitzades per les plantilles dels hospitals de Palamós, Mollet, el Vendrell, Mar (Barcelona), Santa Caterina (Girona) i Figueres per exigir límits a la precarietat laboral.
Aquest malestar per les pèssimes condicions laborals i professionals del personal sanitari, desbordat després de dos anys de pandèmia i més d’una dècada de retallades, s’estén també als grans hospitals públics i a la xarxa d’atenció primària. "Tota la cadena assistencial dels grans centres hospitalaris es ressent d'una pressió elevadíssima que es manté pràcticament sense pausa des de fa dos anys”, va afirmar el febrer passat el president del Sector Hospitals ICS del sindicat, José Ángel Montañés, que va assegurar que la conjuntura actual ha dut el personal facultatiu “al límit de la seva capacitat de resistència”.
En el cas del primer nivell assistencial, la plantilla mèdica porta molt de temps en peu de guerra per la falta de mans, fins i tot des d’abans de la pandèmia. El 2018 MC va convocar una vaga a l’atenció primària pública i concertada per reclamar la disminució de les càrregues assistencials, la reposició dels més de 900 professionals perduts amb les retallades sanitàries i la recuperació del poder adquisitiu arrabassat des de 2010. La indignació ha anat creixent fins avui en dia, que la situació és del tot insostenible. L’excés de feina i l’escassetat de personal està afectant de manera notable la salut física i mental dels sanitaris, amb especial incidència entre els metges i les metgesses dels centres d’atenció primària (CAP), com reflecteix el darrer estudi de burnout mèdic fet per l’organització.
