La creixent promiscuïtat entre món polític i financer, i l'endogàmica relació entre política i empresa privada, es troben en el punt de mira. L’ombra de la sospita plana sobre la classe política i sobre la gestió de les principals institucions públiques. Dia rere dia afloren casos de corrupció als mitjans de comunicació que alimenten la creixent desafecció política de gran part de la societat. Tant el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) a nivell català, com el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) a nivell estatal, assenyalen que la política i els partits són el tercer problema social en importància rere l’atur i l’economia.
La percepció, a més, és que la majoria d’aquests casos es resolen sense conseqüències legals per als acusats. La sensació d’impunitat esdevé un factor més d’indignació social. Tampoc sembla que hi hagi cap voluntat d’assumir responsabilitats per part de les persones implicades en trames corruptes. En el millor dels casos es resol amb una disculpa pública que resulta del tot insuficient.
Sigui per la lentitud judicial –acompanyada d’indults governamentals pocs justificables- o per un mal resolt sistema de finançament dels partits, la corrupció instal·lada al sistema és un problema de la mateixa envergadura que la pròpia crisi econòmica i no és agosarat afirmar que és una de les causes que explica l’extrema dificultat del moment. Sovint s’empra el terme ‘legal’ per jutjar si una actuació resulta o no sancionable, però a l’àmbit públic s’ha d’exigir quelcom més que la legalitat. L’ètica i l’exemplaritat s’han de situar al frontispici de qualsevol administració, institució o organisme, i han d’esdevenir valors rectors de les persones que exerceixen càrrecs de servei públic.
Una classe política amb aquests estigmes no està legitimada moralment per demanar esforços i sacrificis a la societat sense esperar una reacció adversa com a resposta. Perquè, mentre s’apliquen retallades als pressupostos públics i als salaris (especialment i de forma reiterada als treballadors públics), mentre es perden llocs de treball i drets laborals, els ciutadans observen com alguns privilegis romanen inalterables.
L’opinió generalitzada que ens trobem davant un sistema podrit és profundament preocupant per a la salut de la nostra democràcia i reclama una actuació immediata en favor de la transparència i la justícia. Fins que això no passi, fins que no es donin els primers passos cap al restabliment de la confiança, no es podrà recuperar la credibilitat en el sistema.
