L’any 2024 ha estat marcat per canvis en el Govern, la creació de la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències, la renovació dels Estatuts de Metges de Catalunya (MC), l’estabilització de milers de professionals en el procés d’estabilització de personal de l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’inici de la negociació del IV Conveni SISCAT.
Malgrat aquestes fites, els incompliments sostinguts de les millores pactades al III Acord de l’ICS, l’increment de les agressions al personal sanitari, l’infrafinançament sostingut de l’atenció primària i la complicada situació dels metges i metgesses interns residents (MIR) per les seves males condicions laborals continuen deixant un sistema sanitari molt castigat que necessita millores urgents per poder reflotar-lo.
Retards en les millores del III Acord
Malgrat que l’any 2023 va acabar amb la signatura del III Acord sobre les condicions de treball del personal estatutari de l’ICS, les millores retributives pactades i signades el gener de 2024 no van arribar quan tocava. MC va detectar que durant els primers mesos de 2024 es van produir “irregularitats i endarreriments” a les nòmines de la gran majoria dels professionals.
Davant d’aquesta situació, el sindicat va registrar al juny un requeriment oficial adreçat a la direcció gerent de l’empresa pública com a pas previ a possibles actuacions judicials pels impagaments del tercer acord. Malgrat això, a l’agost MC va haver de tornar a demanar explicacions a l’ICS per l’incompliment sostingut dels pagaments del III Acord al personal facultatiu, unes reclamacions que es van haver d’anar estenent durant tot l’any.
Campanya A1+
Una de les grans reivindicacions de l’organització durant l’any 2024 ha estat la creació d’un nou grup professional específic –l’A1 plus– per la seva formació i la responsabilitat que comporta l'exercici de les seves funcions al Sistema Nacional de Salut. MC, juntament amb la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), el Sindicato Médico de Euskadi (SME) i el Sindicat Médico Andaluz (SMA), van traslladar aquesta petició al Ministeri de Sanitat en una roda de premsa conjunta a Madrid el 31 de gener de l’any passat.
Posteriorment, aquests tres sindicats van fer un front comú i es van reunir amb la ministra de Sanitat, Mónica García, al maig per abordar aquesta qüestió, en la qual van reiterar la seva petició per iniciar els tràmits necessaris per crear el grup professional A1+ com a categoria de referència del personal facultatiu. Així mateix, la trobada va servir per poder traslladar a la ministra altres preocupacions del col·lectiu, com per exemple la necessitat de “posar ordre” a la delegació de competències mèdiques al personal d’infermeria.
Enquesta MIR
Al maig, el sindicat va presentar en una roda de premsa els principals resultats d’una enquesta realitzada per MC entre els mesos de febrer i març per avaluar les condicions laborals dels metges i metgesses interns residents (MIR) del territori, així com per conèixer les seves inquietuds i perspectives de futur.
Entre aquests, va destacar que set de cada deu MIR s’han plantejat marxar a l’estranger un cop obtinguin el títol d’especialista, i que el 39% no es veu treballant al sistema sanitari públic d’aquí a deu anys. A més, el 77% experimenta problemes d’equilibri entre la feina i la vida personal, i quatre de cada deu va afirmar que no pot fer el mínim legal de 36 hores setmanals de descans ininterromput.
Guàrdies 24h
Les guàrdies continuen sent un dels grans cavalls de batalla dels joves facultatius, i és que el 85% dels enquestats pel sindicat va defensar que aquest tipus de jornades s’haurien d’abolir. De fet, la ministra de Sanitat, Mónica Garcia, va anunciar al febrer la seva intenció de reformar aquestes jornades al reconèixer que esgoten els professionals i posen en risc el seu descans, una mesura que el sindicat va veure amb bons ulls perquè comparteix aquesta opinió. És més, al març, García es va comprometre a rebaixar la durada de les guàrdies de 24 a 17 hores abans que acabés l’any. No obstant això, no s’ha produït cap canvi al respecte en tot el 2024.
Per la seva banda, MC va recordar que la reformulació del model de guàrdies mèdiques només serà possible si s’incorporen més professionals al sistema, i va reivindicar que si la revisió d’aquestes jornades ha de ser a costa de cobrar menys “no tindria cap sentit”.
Nous Estatuts de MC
Els afiliats i les afilades de MC van aprovar els nous Estatuts del sindicat en un Congrés Extraordinari celebrat el 5 de març a l’Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Amb el 86% dels vots a favor, el 5% en contra i un 9% d’abstencions, els membres de l’organització van ratificar la proposta estatutària presentada al Consell Executiu de MC, substituint els aprovats el febrer de 2008.
A més d’exposar les modificacions introduïdes als Estatuts, durant el Congrés Extraordinari es van presentar, debatre i sotmetre a votació cinc esmenes plantejades per l’afiliació que van ser admeses pels serveis jurídics del sindicat, seguint el reglament definit per a la reforma estatutària. Quatre d’aquestes cinc van ser aprovades i es van incorporar al text definitiu que finalment va rebre el vistiplau dels afiliats.
Lluita contra les agressions
El 2024 també ha estat un any de lluita contra les constants agressions, amenaces i altres situacions de violència que pateixen els professionals sanitaris, com per exemple els del servei d’Urgències de l’Hospital de Terrassa a finals de juny. Cada any es registren més casos i, per aquest motiu, MC ha demanat a l’administració sanitària que estableixi un pla estratègic contra les agressions i actuï “de manera decidida” per erradicar la violència contra el personal facultatiu.
Atenció primària
Un any més, l’atenció primària continua sent un dels sectors més castigats del sistema sanitari, ja que es troba infrafinançat i amb unes condicions laborals i retributives molt poc atractives per als professionals. Davant d’aquesta situació, a l’abril, amb motiu del Dia de l’Atenció Primària, el sindicat va elaborar i publicar cinc vídeos –un per a cada especialitat de l’atenció primària– per visibilitzar els seus principals problemes, com per exemple la falta de personal facultatiu o la sobrecàrrega laboral.
L’organització insisteix en què la solució passa per incrementar els recursos, destinar almenys un 25% dels comptes sanitaris al primer nivell assistencial, i incorporar més personal, captant i retenint el talent amb unes jornades laborals molt més assumibles i amb millors retribucions per al personal mèdic.
Nova especialitat d’Urgències
La “llargament reivindicada” creació de l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències va rebre llum verda al juliol, una decisió que MC va valorar molt positivament perquè permetrà estructurar els coneixements i les competències dels professionals, fent que la formació sigui “homogènia” als dispositius d’atenció urgent i emergent.
Així mateix, l’especialitat permet regularitzar la situació de milers de facultatius i facultatives que treballen als serveis d’urgències sense una especialitat acreditada, i és que aquells que acreditin un exercici professional suficient en aquest àmbit poden obtenir el títol directament. MC, però, va detectar algunes incerteses en determinades casuístiques, motiu pel qual el sindicat va decidir posar els seus serveis jurídics a disposició de tota l’afiliació per oferir-los acompanyament jurídic individualitzat en cas de ser vetats durant el procés de sol·licitud. La primera fase dels tràmits es va obrir a tothom el 15 de setembre, i la data de finalització varia en funció del mes de naixement de la persona sol·licitant.
Malgrat això, el sindicat està treballant contra les deficiències que presenta el sistema d’obtenció del títol d’Urgències per a alguns professionals. MC ha defensat que el decret no pot deixar fora a cap metge ni metgessa legitimat per obtenir la titulació, ja que és injust i seria discriminatori.
Nova consellera de Salut
El 2024 també ha estat un any marcat pel canvi de Govern. El 12 d’agost, Manel Balcells va traspassar la cartera de Salut a Olga Pané després de gairebé dos anys al capdavant del departament. MC va celebrar que la nova consellera, una persona “profundament coneixedora del sistema i de llarga trajectòria al sector”, hagi mantingut la continuïtat de la taula d’harmonització, així com de la taula mèdica de negociació.
No obstant això, durant els seus primers mesos de mandat, Pané ja ha fet algunes declaracions que no han agradat gens al sindicat, com per exemple la seva percepció de les guàrdies mèdiques, o la recent comparativa del model sanitari català amb l’orquestra d’una festa major.
Inici negociació IV Conveni SISCAT
Al novembre, els sindicats signants del III Conveni SISCAT van denunciar el pacte de relacions laborals de la xarxa concertada, que caducava el 31 de desembre de 2024, obrint així un nou procés de negociació entre les patronals sanitàries i els agents socials més representatius del sector, entre ells MC. Un dels principals reptes del sindicat mèdic serà aproximar les condicions de treball del SISCAT i de l’ICS tant com sigui possible.
La primera reunió es va celebrar el 16 de desembre per constituir la mesa negociadora, però tenint en compte els resultats obtinguts a les eleccions sindicals realitzades als centres de salut concertats que formen part de l’àmbit funcional del conveni, MC creu que ha de passar de dos a tres representants. Davant la manca d’acord amb la resta d’organitzacions per calcular-ne la representativitat de cadascuna, però, el sindicat mèdic va iniciar accions perquè li sigui reconeguda. Les reunions de la mesa negociadora s’han reprès aquest mes de gener.
Procés d’estabilització de l’ICS
L’any 2024 es van publicar els resultats de la fase 1 i es van dur a terme les fases 2 i 3 del procés d’estabilització de places de l’ICS, obert el gener de 2023 per reduir fins al 8% la temporalitat als serveis públics. Els resultats d’aquestes dues fases van arribar a finals de desembre i, tot seguit, es va celebrar la fase extraordinària entre les persones aprovades que no havien obtingut plaça a la fase 3. Amb aquesta, però, l’ICS només ha estabilitzat 187 professionals facultatius, menys de la meitat dels que estaven previstos.
Eleccions sindicals
Aquest també ha estat un any en què MC ha seguit ampliant la representativitat del col·lectiu mèdic als hospitals i centres d’atenció primària del sistema de salut català. S’han celebrat un total de 33 processos electorals a la sanitat concertada d’arreu del territori, i el sindicat s’hi ha presentat a 15 d’aquests. Com a resultat, MC ha aconseguit un total de 64 delegats i delegades, 13 dels quals són nous, incrementant també la seva representació als comitès d’empresa dels centres sanitaris i hospitals de la xarxa concertada en comparació amb l’any anterior.
