L’exsecretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, ha mort aquest dimecres a l’edat de 67 anys. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB), especialista en medicina familiar i comunitària, i afiliat al sindicat des de 1991, va ocupar la secretaria general de l’organització entre els anys 2012 i 2016. Prèviament, n’havia ostentat la vicepresidència i també havia assumit càrrecs de responsabilitat en els sectors d’Atenció Primària i de Funcionaris. El Consell Executiu expressa en nom de l’entitat i de tota la seva afiliació el més profund sentiment de condol a la seva família i amistats.
Duch, que va exercir tota la seva carrera professional com a metge titular del consultori mèdic de l’Espluga de Francolí (Tarragona), va ser un infatigable defensor de la professió i va tenir un paper important en el naixement de l’actual sindicat al 2002, fruit de la integració del Sindicat de Metges de Catalunya (SMC) i la Federació d’Associacions de Metges d’Hospitals de Catalunya (FAMHOC).
Va agafar les regnes de MC en plena onada de retallades sanitàries executades pel conseller de Salut d’aleshores, Boi Ruiz. En una de les primeres entrevistes que va concedir, va deixar molt clar quina era la posició del col·lectiu facultatiu i va advertir el Govern que no comptés amb els metges i metgesses, si el que pretenia era continuar retallant la sanitat pública amb criteris merament economicistes, com havia fet fins aquell moment. “Només el metge és capaç d’aplicar mesures d’estalvi sense que hi hagi una repercussió clínica de transcendència”, afirmava.
Retallades
En aquest sentit, considerava que havia arribat l’hora d’incorporar el “coneixement mèdic” als òrgans de govern dels centres, de les empreses de salut i també de l’administració sanitària per garantir la sostenibilitat i la qualitat del sistema, ja que, segons la seva opinió, fonamentar la sostenibilitat en retallades de serveis, de prestacions i de sous mèdics cada vegada més baixos ja no donava més de si. “Volem un model sanitari sostenible, però ètic, on prevalguin els criteris clínics i on el facultatiu recuperi el rol que li pertoca socialment”, sostenia.
Duch també va carregar contra el conseller d’Economia, Andreu Mas Colell, a qui va acusar de reincidir en la mateixa fórmula per intentar minorar el dèficit públic: retallar les nòmines als treballadors públics i reduir els serveis bàsics. “El Govern [d’Artur Mas] ha anat a buscar el metge com a font de finançament a través del seu sou, però la magnitud econòmica del facultatiu està en l’ús dels recursos terapèutics que fa servir cada dia”, assenyalava i reiterava que l’alternativa al maltractament mèdic passava per fer-lo partícip de la gestió sanitària, ja que d’aquesta manera és podia assolir un estalvi sense que això repercutís sobre la salut de la població.
Aquest plantejament el va traslladar en el si de la Comissió per al Pacte Nacional de la Salut que l’executiu català va crear amb l’objectiu d’impulsar un ampli consens politicosocial i elaborar un document de bases per garantir un sistema sanitari públic, universal i sostenible en termes econòmics, de qualitat i equitat, així com excel·lent en resultats.
Ja al final del mandat del conseller Ruiz, Duch li va retreure en un debat radiofònic les conseqüències de les polítiques d’austeritat sobre la plantilla facultativa, assegurant que els professionals havien pagat “amb la seva pròpia carn” els efectes de les retallades, amb una “sobrecàrrega descomunal” de feina per culpa de la disminució dels recursos humans.
Corrupció
Una altra de les seves fixacions en plena crisi econòmica i sanitària va ser la denúncia dels casos de corrupció que esquitxaven la sanitat catalana, i la crítica contundent a la hipertròfia administrativa, amb referència a la multiplicitat d’empreses públiques sanitàries i de càrrecs de gestió repartits pel territori. “La situació de la sanitat es prou complicada com per no afegir-hi cap retallada addicional. Si s’ha de retallar en alguna cosa és en corrupció i en estructura”, manifestava. “Qui hagi de liderar-nos per sortir d’aquest atzucac –afegia– ho ha de fer amb les mans netes, prioritzant les polítiques socials i trencant de forma inequívoca amb la tolerància, els vincles i els encobriments de la corrupció instal·lada en el sistema”.
Competències mèdiques
La batalla per la defensa de les competències mèdiques també va ser una constant en la seva gestió. Així, va promoure i liderar el posicionament conjunt del sindicat i dels quatre col·legis mèdics catalans contra l’assignació progressiva de funcions mèdiques al personal d’infermeria per part de la mateixa Administració. "La tendència d'anar retallant la plantilla mèdica, juntament amb l'augment de la demanda sanitària, provoca l'aparició d'aquest tipus d'invents que poden comportar problemes d'ordre assistencial", sostenia.
Va lluitar contra el projecte de Reial decret sobre la prescripció infermera, impulsat pel govern espanyol, i contra la 'Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries', elaborada per l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que donava instruccions al personal d’infermeria de les ambulàncies per determinar diagnòstics i indicar tractaments terapèutics, competències que són "pròpies i exclusives dels metges".
Igualment, va desaprovar un document de l’Institut Català de la Salut (ICS) que ampliava les atribucions d’infermeria en el terreny de la prescripció, la incapacitat laboral transitòria (IT), el tractament anticoagulant oral (TAO), les derivacions, l’analítica i els trasllats sanitaris.
Llistes d’espera
Duch també va posar el focus de la política sindical en la pèssima gestió de les llistes d’espera i va reclamar al Govern la creació d’un registre únic centralitzat de les llistes d’espera quirúrgiques i de proves diagnostiques, per tal d’aflorar la “situació real” dels retards en l’atenció i, d’aquesta manera, impedir les “pràctiques picaresques” de les empreses de salut, a qui va acusar de “maquillar” sovint les xifres per eludir la penalització econòmica del Servei Català de la Salut (CatSalut) per les tardances excessives.
A més, es va mostrar molt crític amb l’estratègia de Salut de retallar recursos a la sanitat pública i, paral·lelament, concertar serveis amb el sector privat per eixugar el dràstic increment de les llistes d’espera. “Tens plantes, quiròfans i UCI dels hospitals públics tancats i, en canvi, contractes [activitat] privada perquè t’absorbeixi la llista d’espera. Això és absurd”, afirmava.
Així mateix, va demanar que es deixés en mans del personal facultatiu el criteri de priorització de la cirurgia per superar el sistema d’intervencions quirúrgiques garantides.
Conveni mèdic
Duch, juntament amb el president i vicesecretari general d’aquella època, Albert Tomàs i Xavier Lleonart, respectivament, va presentar una petició formal al Departament de Salut per a la constitució d’una mesa de negociació única per al personal facultatiu que desemboqués en el primer “conveni mèdic”. Ho va fer en el marc de l’inici de les negociacions per establir un nou acord laboral a la xarxa sanitària concertada.
“No ens anirà mai bé fins que no fem un conveni mèdic”, apuntava en una entrevista, en què subratllava la necessitat que la professió mèdica disposés d’aquest mesa per negociar les condicions laborals i professionals específiques del col·lectiu, davant l’exhauriment del model de negociació col·lectiva, on els metges i metgesses són minoria i veuen com altres professionals no mèdics decideixen qüestions exclusives de la professió.
Atenció primària
Apassionat per l’atenció primària com a centre del sistema de salut, va idear i organitzar el “Simpòsium d’Atenció Primària a 30 anys de la reforma” que es va celebrar a Barcelona, amb la participació de més de 150 facultatius i facultatives. L’objectiu de la jornada va ser radiografiar la salut del primer nivell assistencial i examinar les perspectives de futur, tres dècades després de la reforma aprovada pel Govern al 1985 que va comportar la integració de l’atenció preventiva, curativa, rehabilitadora, psicosocial i la promoció de la salut comunitària en un nou sistema de treball en equip format per professionals sanitaris i no sanitaris.
Hi va presentar una ponència, publicada posteriorment en el seu blog personal, en què va vaticinar els problemes principals de l’atenció primària en el futur: infrafinançament, insatisfacció de la plantilla amb el tracte laboral i professional rebut, falta de recursos humans, conflicte de rols, pèrdua de lideratge, trencament del contínuum assistencial i risc de privatització, entre d’altres.
Recuperació
A les acaballes de la seva singladura com a secretari general de MC, Duch va veure com Antoni Comin substituïa Boi Ruiz al capdavant de la Conselleria de Salut. “Voldríem que aquesta no fos una legislatura en stand by en matèria sanitària”, expressava.
La recuperació del pressupost sanitari decapitat per les retallades era la reivindicació principal que li plantejava al nou titular del departament, amb uns objectius molt definits: restablir les condicions laborals i retributives dels metges i metgesses, recuperar plantilles, aturar el transvasament de competències mèdiques a altres estaments professionals, evitar les privatitzacions i externalitzacions, i erradicar la precarietat laboral que titllava de “catàstrofe” i de “problema de país”.
(Notícia ampliada el 05/05/23)
