Tercera, quarta, cinquena i sisena onada de la pandèmia i tones i tones de sobreesforç del col·lectiu mèdic, i també de la resta del personal sanitari, per combatre els efectes de l’Any II de l’emergència sanitària per la COVID-19. Els professionals de la medicina acomiaden l’any completament extenuats, immersos en la fase més explosiva de contagis a causa de la variant Òmicron del SARS-CoV-2, i, una vegada més, sense que els responsables sanitaris hagin fet davant els crits de desesperació de la professió suplicant una millora de les condicions de l’exercici mèdic.
En aquest escenari, Metges de Catalunya (MC) es va plantar a finals de novembre i va posar en marxa la campanya “Posa Límits” perquè els facultatius i les facultatives prenguin consciència de la seva fragilitat i vetllin per la seva salut física i mental, davant els escreixos de jornada laboral ocasionats per la pèssima gestió sanitària en recursos humans. “Estem veient el desbordament del sistema i això no s’arregla coaccionant els professionals perquè facin més hores”, va afirmar el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, que va remarcar que s’està “maltractant” el personal sanitari “sense que se’ls ofereixi cap expectativa de futur”.
Burnout
Aquest esgotament mèdic està afectant tots els nivells assistencials com a conseqüència de la dotació insuficient de recursos humans als centres de salut, i la magnitud de la tragèdia és cada vegada més gran. Segons una enquesta elaborada pel sindicat i presentada a finals d’octubre, un de cada tres facultatius pateix la síndrome de burnout. El desgast afecta sobretot les metgesses, especialment en la franja d’edat compresa entre el 31 i els 50 anys, que exerceixen en l’àmbit de l’atenció primària de la salut.
En aquest sentit, l’Agrupació de Psicòlegs de MC va alertar que el desgast emocional i l’estrès patit pels professionals sanitaris a causa de la pandèmia s’ha traduït en un increment de casos de trastorn psicològic entre el col·lectiu, especialment d’ansietat i depressió. La seva secretària, Xelo Casado, va criticar les empreses sanitàries i l’Administració per no aplicar mecanismes de reconeixement i recompensa, com han fet altres països, per generar confiança i benestar als seus treballadors, i va recordar que, abans de l’emergència, els sanitaris "ja havien patit el sotrac provocat per la pandèmia de retallades i l’empitjorament de les condicions laborals".
Atenció Primària
Un dels sectors més castigats per la falta de recursos i per l’embat de la pandèmia continua sent l’atenció primària. Amb motiu del Dia Mundial del Metge i la Metgessa de Família, celebrat el maig passat, el sindicat va escenificar al mig de la plaça de Sant Jaume de Barcelona el clam del col·lectiu contra el “deteriorament extrem” de la seva especialitat, immersa en una “situació límit” i ofegada per la saturació de les consultes, el dèficit de personal i la manca de reconeixement.
Abans de l’estiu, MC va fer un nou pas en la lluita contra la sobrecàrrega laboral i l’estrès professional en el primer nivell assistencial i va facilitar als facultatius un escrit adreçat a les direccions dels equips d’atenció primària (EAP), a través del qual els professionals podien reclamar l’aplicació de la normativa vigent sobre la prevenció de riscos laborals, així com de les mesures pactades en l’acord de sortida de vaga de novembre de 2018, amb l’objectiu de recuperar el control de l’agenda assistencial i reduir la pressió en les consultes.
A banda, va denunciar per tercera vegada l’Institut Català de la Salut (ICS) davant Inspecció de Treball per la sobrecàrrega dels facultatius que presten assistència en l’àmbit d’atenció primària.
Sanitat concertada
L’obertura, a principis d’any, de la mesa de negociació del III Conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) i les posteriors reunions de treball van tornar a posar de manifest la “mala fe negociadora” de les patronals sanitàries i la seva voluntat de “perpetuar la discriminació i precarització del personal facultatiu”.
En paral·lel a les negociacions, el sindicat va aconseguir que la part empresarial de la xarxa sanitària concertada acceptés la seva petició de vincular íntegrament el complement variable per objectius (DPO) del personal per al 2021 a la gestió de la pandèmia de COVID-19, com ja havia passat abans a l’ICS.
Interins i oposicions ICS
"La temporalitat és un dels majors obstacles per al desenvolupament professional i un focus de precarietat que expulsa molts joves”, així ho expressava el secretari general de MC, Xavier Lleonart, pocs dies abans que es conegués la sentència del Tribunal Suprem sobre el personal laboral de les administracions públiques amb contracte d’interinitat. Els jutges van concloure que els empleats públics amb contracte laboral i més de tres anys consecutius en un mateix lloc de treball havien d’adquirir la condició d'indefinit no fix, amb dret a indemnització en cas de ser acomiadats. A més, el Suprem va dictaminar que la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera per contenir el dèficit públic no pot justificar que les places ocupades pels interins no surtin a concurs, com demana la justícia europea, ja que la seva consolidació no comporta un increment de la despesa de l’Administració.
Mesos més tard, Lleonart era convidat al Parlament de Catalunya per valorar la proposició de llei d'estabilització de les treballadores i els treballadors del sector públic de la Generalitat. El responsable sindical va reclamar als diputats i diputades l’aplicació íntegra de la sentencia de l’alt tribunal i va recordar que el debat “no és si s’ha d’estabilitzar als tres o als cinc anys, sinó de tractar bé el personal dels serveis públics".
Jubilació mèdica
La propera jubilació de més del 40% dels professionals facultatius ha estat una altra de les actuacions abordades pel sindicat durant el 2021. En primer lloc, fent ús del dret d’accés a la informació pública, MC va demanar al Departament de Salut les dades referents al nombre de facultatius que treballen actualment en els centres del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). Entre altres motius, el sindicat volia conèixer la necessitat real de metges i metgesses, a curt i mig termini. Salut encara no ha respost a la petició de l’organització, incomplint el període que fixa la llei de transparència.
El relleu de la generació mèdica del baby boom té per a MC “caràcter de crisi” i així ho ha fet saber a l’Administració estatal i autonòmica. En aquest sentit, el sindicat recorda que "ni les places MIR són suficients, ni les ofertes d'ocupació pública arriben per cobrir la necessitat cada vegada més gran de professionals". El problema és que les condicions laborals, retributives i de desenvolupament professional que s'ofereixen als facultatius són molt lluny de les dels països propers. Per això, MC remarca que, a més de crear llocs de treball, cal fer-los "atractius, estimulants i competitius”.
Per fer pressió i aconseguir unitat d’acció, MC ha emplaçat les entitats mèdiques a crear un front comú per millorar les condicions de jubilació dels facultatius que, a diferència d’altres professionals, es veu discriminada pel que fa a l’edat i al càlcul de la pensió. El sindicat seguirà insistint perquè el col·lectiu mèdic reclami de manera cohesionada la revisió d’aquestes condicions, i també la planificació del recanvi professional.
Estudiants i MIR
MC ha mantingut el seu vincle amb els estudiants dels últims anys del Grau de Medicina, col·laborant en tot allò que el sindicat els hi pot oferir. Pel que fa als MIR, el sindicat ha seguit de prop l’aplicació dels acords de sortida de vaga i ha denunciat el seu incompliment sempre que ha estat necessari.
Així mateix, l’organització ha posat a disposició dels residents la reclamació del pagament de les guàrdies a les pagues extres i a la nòmina de vacances, incloent en aquestes retribucions la mitjana de les guàrdies treballades els mesos anteriors, tant de presència física com de localització. Més de 200 MIR han mostrat el seu interès a interposar la demanda.
Igualtat i polítiques de temps
En el marc de la Setmana dels Horaris, el sindicat mèdic va reclamar la revisió de les jornades laborals “inacabables” del personal facultatiu, ja que no només afecten la salut de les plantilles, amb especial incidència en les facultatives que encara assumeixen majoritàriament les tasques de la llar i la cura de fills o familiars propers, sinó que, alhora, repercuteixen negativament el la qualitat de l’assistència. Per aquest motiu, MC va traslladar al Departament d’Igualtat i Feminismes la necessitat d’impulsar amb rapidesa les polítiques de temps i d’igualtat en l’àmbit sanitari.
Relacionat també amb la racionalització dels horaris, MC va signar la Declaració de Barcelona sobre les Polítiques de Temps, un manifest pioner que recull 10 compromisos clau per revisar l’ús del temps i la seva organització social.
Pressupostos
Com cada any, MC ha entrat de ple en el debat sobre el pressupost del Departament de Salut per a l’any 2022. El sindicat no ha estalviat crítiques i ha valorat els comptes com a “curts i insuficients”, perquè, si no es té en compte la factura de l’atenció a la COVID, es tracta d’uns pressupostos "merament continuistes" i "deficients" per cobrir la despesa sanitària bàsica prevista per al 2022.
Segons MC, "no suposen un salt endavant, sinó la continuïtat de l’infrafinançament crònic de la sanitat pública". Ni l’atenció primària ni els serveis d’urgències hospitalàries es podran reforçar, ni es podran reduir les llistes d’espera. De la mateixa manera, no hi haurà una millora de les condicions de treball dels professionals, ni es podran oferir oportunitats laborals per captar i retenir el talent.
Un any de canvis i celebracions
El 2021 ha estat també un any de canvis en l’estructura interna de MC. Tot just començar l’any, una nova direcció assolia les regnes de l’organització en el marc del 5è Congrés del sindicat i es fixava com a objectius principals la defensa dels drets i interessos dels facultatius en les diferents meses de negociació, així com la recuperació de les condicions laborals i professionals perdudes, tant per les retallades com a causa de la pandèmia de COVID-19. La nova estratègia sindical també passa per acabar amb els contractes precaris, parcials, interins, eventuals i suplents, i assolir l’anhelat conveni mèdic quer permeti negociar directament amb el Departament de Salut les condicions laborals i retributives dels facultatives.
Finalment, la tardor passada, MC arribava a una xifra d’afiliació història amb més de 10.000 facultatius i facultatives que formen part de l’organització. El sindicat va celebrar aquesta fita amb el web 10milraons.cat i una potent campanya de comunicació digital.
