L’any 2022 va estar marcat per l’estabilització de la pandèmia, la retirada de les mascaretes en pràcticament tots els espais i el retorn a la normalitat. No obstant, la mala planificació prèvia a la COVID-19 i les diferents onades i variants del virus no han permès la normalització del sistema públic de salut. Aquest ha quedat molt malmès, amb llistes d’espera en xifres històriques i un problema de manca de personal que els responsables sanitaris no han revertit. Els professionals mèdics, i personal sanitari en general, fa tres anys que lluiten contra els efectes del SARS-CoV-2 i més d’una dècada que arrosseguen les conseqüències de les retallades, de manera que es troben esgotats per la sobrecàrrega de feina constant que pateixen sense obtenir cap millora en les seves condicions laborals.
Davant d’aquesta situació, Metges de Catalunya (MC) va iniciar una recollida de signatures al juny perquè la població s’impliqués en la reclamació de mesures que resolguin els problemes estructurals de la sanitat pública, obtenint el suport de 54.344 persones. A l’octubre, l’organització va posar en marxa una campanya de conscienciació entre el personal facultatiu contra les polítiques sanitàries del Govern sota el lema “Ho has donat tot. No has rebut res” per alertar del risc imminent de fractura sanitària. La solució per descongestionar el sistema és “tractar millor als professionals que donen sortida als problemes de salut i posar-ne més", va afirmar el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, que va lamentar que "no hi ha metges disposats a treballar en les condicions precàries amb què es treballa actualment".
Convocatòria de vaga
Aquesta situació va provocar que el sindicat fes un pas endavant per a posar remei a la davallada del sistema català de salut i anunciés a finals de novembre un nou cicle de mobilitzacions del col·lectiu mèdic. Aquest arrencaria amb dues jornades de vaga total els dies 25 i 26 de gener de 2023, a la qual es va cridar a adherir-se als 25.000 professionals facultatius que treballen a l’Institut Català de la Salut (ICS) i a la xarxa concertada.
MC va anunciar la vaga amb dos mesos d’antelació per oferir un “ampli temps de negociació” al Departament de Salut amb l’objectiu d’intentar assolir un acord que permetés desconvocar-la, però el 2022 va acabar sense cap proposta formal per part de la conselleria que donés resposta a les reivindicacions del sindicat.
“Signa per la sanitat”
La posada en marxa de noves mobilitzacions va venir, en part, motivada també pel suport obtingut en la campanya Signa per la sanitat, que va recollir 54.344 signatures entre la ciutadania catalana. A mitjans de novembre, la direcció de MC va presentar-les al Registre General del Parlament, on el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, va reclamar als grups parlamentaris “una resposta concreta” a les demandes de la població i dels professionals.
Alhora, el responsable sindical va alertar que, si no es produïa cap “canvi radical” en les polítiques del Departament de Salut, seria “molt difícil” evitar una gran mobilització del col·lectiu mèdic a curt termini: “El malestar i la indignació del personal facultatiu és enorme i només cal una espurna perquè esclati una revolta”.
Atenció primària
L’atenció primària és un dels sectors més castigats per la sobrecàrrega de feina, la manca de personal i la falta de recursos. Els primers mesos de 2022, l’impacte de la sisena onada de la COVID-19 va portar el primer nivell assistencial a una “situació límit” amb prop de 100.000 visites diàries, una situació agònica que també es va viure a la resta de la sanitat espanyola. L’empitjorament de les condicions laborals ha fet que la desafecció del nou personal mèdic per l’especialitat de medicina familiar i comunitària sigui cada cop més gran, provocant que hi hagi menys professionals facultatius que abans de les retallades i més places MIR vacants.
El 19 de maig, amb motiu del Dia Mundial del Metge de Família, MC va organitzar una assemblea oberta als professionals per analitzar la situació de l’especialitat i denunciar la pèrdua de personal. Així mateix, el sindicat mèdic va reclamar un augment del pressupost per a l’atenció primària fins al 25% dels comptes sanitaris, tal i com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), sumant-se al manifest #25AtencióPrimàriaJa de la campanya promoguda per Amnistia Internacional Catalunya.
III Acord de l’ICS
Al març, l’Institut Català de la Salut (ICS) i els sindicats amb representació a la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat –MC, UGT, CCOO, CATAC i SATSE– van iniciar les reunions informatives de cara al III Acord sobre les condicions de treball del personal estatutari de l’ICS. No obstant, la “passivitat” de l’empresa pública davant les propostes de MC i les seves constants retallades plantejades han decebut al sindicat mèdic.
En paral·lel, a finals de novembre, MC va signar –juntament amb la resta d’organitzacions sindicals amb representació a la mesa– el pacte sobre els criteris d’aplicació als processos d’estabilització del personal de l’ICS per a reduir la temporalitat als serveis públics fins al 8% o menys. El que no va signar el sindicat va ser el nou Pla d’Ordenació de Recursos Humans (PORH) 2022-2026 de l’ICS acordat al febrer, atès que aquest no permetia dissenyar una estratègia “òptima” per dimensionar les plantilles segons la cartera de serveis a oferir en cada territori.
El “no” al preacord del conveni SISCAT
Les negociacions del III Conveni col·lectiu de treball del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) iniciades a principis del 2021 es van perllongar durant tot el 2022, en les quals les patronals de la sanitat concertada van seguir intentant retallar drets laborals dels professionals facultatius. Això, sumat a les millores “deficients” per al col·lectiu que conté la proposta de conveni acordada pels representants empresarials i els sindicats no mèdics i al tracte “discriminatori” dels metges i metgesses respecte a la resta de col·lectius, entre d’altres factors, van fer que al desembre el sindicat mèdic no signés la proposta final del preacord del nou conveni.
Llistes d’espera històriques
La situació d’emergència sanitària viscuda durant la pandèmia també ha influït en les llistes d’espera, que se situen en xifres històriques. Catalunya està a la cua de l’Estat pel que fa al nombre de pacients pendents d’una intervenció quirúrgica, que han crescut un 16%, mentre que les llistes d’espera per a proves diagnostiques han augmentat un 8%. Les retallades i l’infrafinançament de la sanitat pública dels darrers 12 anys semblen el diagnòstic més clar, de manera que la solució passa per incrementar el pressupost de Salut.
En aquest sentit, l’estiu passat MC va sumar-se a la petició del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) de crear un pla de xoc per a reduir les llistes d’espera al sistema sanitari públic. No obstant, l’organització sosté que l’únic que pot fer Salut per a incrementar la productivitat és “que els sanitaris treballin més del que ja ho fan”, ja que “no tenen capacitat d’atracció per a incorporar més professionals”, una estratègia que no és sostenible. Per tant, la solució només pot passar per una millora de les condicions laborals que torni a fer atractiva la feina de fer de metge o metgessa dins del sistema sanitari públic del nostre territori.
MIR
Pel que fa als MIR, el sindicat va aconseguir a l’abril una nova victòria judicial després que els tribunals reconeguessin el dret dels residents a incloure l’import corresponent a la mitjana de les guàrdies treballades a la retribució de les dues pagues extraordinàries anuals i la nòmina de vacances. A més, el passat mes de març, MC va ampliar els serveis que ofereix als seus afiliats MIR, oferint-los la pòlissa de responsabilitat civil professional (RCP) gratuïta durant tota la seva formació.
D’altra banda, MC va analitzar per primera vegada les condicions laborals i retributives dels MIR a partir d’una enquesta que va permetre elaborar un rànquing dels hospitals i unitats docents d’atenció primària de Catalunya en funció del seu respecte pels drets laborals i formatius. Les dades són preocupants, doncs acrediten que les condicions laborals dels metges i metgesses en formació “necessiten millorar”, un fet que provoca un èxode de nous facultatius cada cop més gran.
Retrobaments i nous projectes
El 2022 també va estar un any de nous projectes, com la posada en marxa del Campus Metges, una plataforma de formació continuada en línia que permet adquirir competències des de qualsevol lloc i a qualsevol hora; i la creació de l’Observatori per a situacions de violència en l’àmbit sanitari de Catalunya (OSVASC), un nou òrgan proposat pel Departament de Salut i del qual MC forma part del Comitè Permanent.
Aquest també ha estat un any de retrobaments després de la pandèmia, amb la celebració el passat mes de setembre d’una jornada que va reunir a més de 200 delegats i delegades del sindicat de tots els àmbits i sectors professionals, en un acte de cohesió d’equip i d’anàlisi del “moment crític” que viu el sistema sanitari públic català.
Finalment, a la tardor, el sindicat mèdic celebrava l’assoliment dels 11.430 afiliats, una xifra que suposa un increment de l’afiliació del 14,3% en tan sols un any gràcies a la confiança depositada en el sindicat per part del personal facultatiu català.
